Exposició a la Casa de Cultura de Girona del Salvador Espriu més místic i la seva relació amb la càbala

Una exposició a la Casa de Cultura de Girona aprofundeix en el Salvador Espriu místic que creia en la necessitat d'ordenar el món per mantenir l'equilibri. L'exposició La Càbala i Espriu demostra que el poeta català, nascut a Santa Coloma de Farners, era cabalista.
La comissària de l'exposició, Rosa Delor, va recordar ahir a la inauguració que malgrat ser una tradició basada en la Torà, el llibre sagrat jueu, la Càbala va ser fins a mitjan segle XX la mística laica. Segons Delor, és inqüestionable que Espriu va estudiar la simbologia del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona.
Espriu es va submergir en l'espiritualitat com a reacció al món "fosc" i "d'exili interior" que li va tocar viure després de la Guerra Civil, va dir Delor. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va recordar que la lluita d'Espriu a favor del català és ara més vigent que mai.
La càbala és una disciplina i escola de pensament esotèric relacionat amb el judaisme. Es tracta d'un corrent místic relacionat amb l'estudi de l'estat sagrat per als jueus, la Torà, i que se centra en recuperar l'ordre per mantenir l'equilibri. Espriu es va introduir en el món de la càbala segurament de la mà del seu pare.
Rosa Delor va explicar que com que ja existeix una biografia de la vida de Salvador Espriu, el que han fet a l'exposició ha estat narrar la seva biografia més interior, la que relaciona la seva obra amb les seves creences més profundes.
La comissària va dir que la càbala es va convertir a partir del Renaixement i fins al segle XX en el corrent místic laic per excel·lència, i va afegir que després de la Guerra Civil, que va acabar abruptament amb els somnis i aspiracions d'Espriu, el poeta es va dedicar a buscar un "suport moral" que l'ajudés a viure.
"Ens trobem amb un tipus de mística que permet que les persones que es troben en un moment difícil, amb tot el seu món enfonsat, trobin un suport moral". Així, Espriu es va anar introduint en el món de la càbala per recuperar l'equilibri i per convèncer-se a lluitar en allò que creia.
La Càbala d'Isaac el Cec (del segle XIII) explica la irrupció del mal en el món per la ruptura dels vasos que contenien la llum. Per això, sosté Isaac el Cec, vivim en un món caòtic, on regna la injustícia i el desamor. Aquesta és la Càbala de l'Exili que, segons l'exposició, Espriu va assumir com a experiència personal.
Així, una de les seves principals obsessions era "pujar escales", recuperar valors i lluitar per cadascuna de les "espurnes" que es van perdre amb la ruptura dels vasos. Salvador Espriu va "restaurar" les seves 288 espurnes de llum per contribuir a recuperar l'equilibri al món.
Ferran Mascarell va inaugurar ahir l'exposició emmarcada dins les commemoració de l'any Espriu. El conseller de Cultura va recordar que en el sentit cabalístic més estricte de recuperar "espurnes" i continuar en peu la lluita per la llengua catalana, un combat que Espriu va iniciar amb força.
El comissari de l'Any Espriu, Xavier Bru de Sala, va destacar que gràcies a la càbala, Espriu va ser capaç de fer un recorregut vital excepcional. "Estem davant d'una experiència humana de primera magnitud, pocs poetes de la literatura universal han fet aquest recorregut", va dir, i va concloure que Espriu va ser capaç d'anar "des del màxim enfonsament personal fins a l'elevació més gran de l'esperit humà".

Font: Diari de Girona